No s'ha trobat res

Disculpes, però no s'han trobat resultats. Potser cercar us ajudarà a trobar una entrada relacionada.

El crim de Castelldefels

El dissabte 26 d’agost de 1893 es van trobar dues víctimes mortals a la casa rectoral de Castelldefels. Eren el capellà Jacinto Orta Berenguer i la seva neboda, Rita Bosch. El sacerdot tenia vint-i-set punyalades i la noia diverses ferides d’arma blanca i una ferida d’escopeta. Al principi, semblava que es tractava d?un crim passional i les autoritats van detenir quatre sospitosos. No obstant això, la casualitat va fer que el dia 3 de setembre el jutge municipal de Castelldefels, José Nomen, es trobés Joaquín Figueras a Barcelona, a qui havia vist per Castelldefels i del qual va sospitar perquè tenia una mà embenada. Dies després de la seva detenció, el 24 de setembre de 1893, Paulí Pallàs va atemptar contra el capità general de Catalunya i un altre anarquista, Santiago Salvador, va llançar el 7 de novembre dues bombes Orsini contra la platea del Gran Teatre del Liceu que van provocar vint morts i nombrosos ferits. Davant dels atacs, l’única solució de la burgesia va ser donar suport entusiasta a la repressió de l’Estat, sovint indiscriminada. El judici contra Figueres es va celebrar a l’Audiència Provincial de Barcelona els dies 25 i 26 de juny de 1894. La defensa de Joaquín Figueres va recaure en l’advocat José de Alemany, que volia demostrar que es tractava d’un crim passional. El fiscal Ambrosio Tàpia, un dels més importants magistrats de l’època, va insistir que el mòbil dels crims havia estat el robatori perquè fos condemnat a mort. A més, no va dubtar a relacionar-lo amb la crisi social existent a Barcelona en aquell temps. No obstant això, el més destacable del procés va ser la intervenció del president de l’Audiència, César Hermosa, que va defensar les idees del fiscal, menyspreant les de l’advocat defensor. Després de tres hores de deliberacions el jurat i els jutges el van condemnar a mort. Les autoritats van fixar el dia i el lloc de l’execució, el 19 de juny de 1895 a Castelldefels, al costat d’on s’havien comés els crims. Arribat el moment, Figueres es va dirigir a la multitud i va demanar perdó a tots, especialment als veïns de Castelldefels. Al cap de pocs minuts es va complir la sentència i el cadàver va romandre exposat, com es pot apreciar en les fotos que va fer Rus, fins a la posta del sol. L’execució va ser presenciada per unes vuit mil persones que es van traslladar fins a Castelldefels.