No s'ha trobat res

Disculpes, però no s'han trobat resultats. Potser cercar us ajudarà a trobar una entrada relacionada.

Aquest llobarro es de granja o de pesca?

En la primera classe del mes de febrer, la Dra.Lourdes Reig, professora de Aqüicultura de la Escola Superior de Agricultura de la UPC va impartir, de forma molt amena i didàctica, una classe contestant la pregunta ?Aquest llobarro…és de granja o de pesca? …?:

En els aliments que consumim són rares les ocasions en que podem comparar el producte salvatge, recollit a la natura, amb el produït en condicions controlades. En el món del peix, això és molt habitual, ja que la pesca extractiva és encara molt important.
Segons les dades de la FAO, al 2010 i a nivell mundial per cada peix procedent de pesca, n’hem consumit un de cultiu, variant entre espècie si procedències ja que en alguns casos tot el producte és de pesca (rap) o de cultiu (truita). En canvi, l’orada o el llobarro podem trobar-los dels dos orígens i quan això es produeix sorgeix la pregunta: ?aquest llobarro… és de pesca o de granja?? La comparació sembla despertar el recel del consumidor cap al producte de granja, encara que les dades ho contradiuen. Segons dades del Mercat Central del Peix, a Barcelona per cada quilo de llobarro salvatge se.n consumeixen nou granja*. Òbviament hi ha una qüestió de preu, ja que el producte salvatge és molt més car, però segurament també podem pensar que les dades demostren suficient nivell de confiança.
Observem que el dubte apareix quan coneixem el producte. Quan disposem del referent per cultura gastronòmica ens convertim en exigents defensores d’una qualitat determinada. Però, què passa quan un producte és nou? Com reaccionem en front a un producte com la perca o la panga, acabades d’arribar als nostres mercats? Les dues s’han introduït a la nostra cuina sense que en sapiguem rés. Davant de la facilitat de cuinar un filet, sembla que ja no recelem de la seva qualitat. Les piscifactories espanyoles y europees superen estrictes controls de tota mena que si fossin coneguts pel consumidor, allunyarem qualsevol dubte. Com a consumidors hem d’exigir tota la informació sobre les característiques i l’origen del que mengem. Preguntem, informem-nos, només així sabrem realment el què mengem.
Amb el convenciment que totes les explicacions de la Dra. ens seran molt