No s'ha trobat res

Disculpes, però no s'han trobat resultats. Potser cercar us ajudarà a trobar una entrada relacionada.

El Modernisme. Un art exquisit

Aula Universitària Sènior UPC Castelldefels
“El Modernisme. Un art exquisit”, Agnès Dal Maschio
Conferència del 26 d’abril de 2011

L’època en què es desenvolupà el Modernisme se situa entre finals del segle XIX i començaments del XX quan ja els efectes de la Revolució Industrial s’havien deixat sentir arreu d’Europa. Va néixer en un moment de gran activitat científica i tecnològica i l’art, d’acord amb l’activisme de l’època, també experimentà canvis. Front a l’arquitectura historicista que es limitava a imitar els estils del passat es pretenia crear un nou estil basat en noves formes, tècniques i materials. Aquest estil rep diferents noms com Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Art a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya. A cada país l’estil va tenir unes característiques pròpies però el denominador comú de l’estil europeu és la presència de la línia corba com a element innovador, la inspiració en la naturalesa i la integració de les artesanies en l’arquitectura, seguint el corrent estètic de l?Art & Crafts (art i artesanies) iniciat a Anglaterra per William Morris.

A Catalunya el Modernisme s’identificà amb el catalanisme polític imperant a l’època. L’existència d’un ambient cultural i polític favorable, l’empenta de la burgesia i el creixement de l’eixample de la ciutat fora muralles van ser els elements indispensables que van fer florir aquest nou estil a la ciutat de Barcelona. Els intel.lectuals es reuniren a l’entorn de la revista L’Avenç, on expressaven les seves idees polítiques i la seva inquietud de recerca de modernitat; els arquitectes buscaven un nou llenguatge arquitectònic que configurés un nou estil, i pintors i literats feien les Festes Modernistes i tertúlies als Quatre Gats.

Si parlem d’arquitectura veiem que la creació d’un nou estil es basava en el fet que fos propi de Catalunya i alhora nou i modern d’acord als corrents europeus del moment. Els arquitectes recuperen, per tant, els elements de l’art més representatiu de Catalunya, que havia estat l’art medieval, no imitant-los sinó reinterpretant-los. A aquesta inspiració en el passat s’hi uniren la idea de modernitat i de progressisme. Es tornaren a emprar els materials constructius tradicionals com el maó, que s’utilitzava com a element estructural i decoratiu, i aquest es combinava amb les noves estructures de ferro. D’altra banda, es revitalitzaren les artesanies i vells oficis propis de l’edat mitjana com el treball del vidre, que s’introduí en les cases particulars per a decorar finestres i tribunes, el treball del ferro forjat, emprat sobretot en les reixes d’entrada dels edificis i balconades, i el treball de la ceràmica com a element decoratiu (trencadís ceràmic) o en els arrimadors. Els oficis del passat s’adaptaren a la nova realitat del tombant de segle mitjançant l’ús de nous materials, de noves tècniques i de l’utillatge industrial.

El Modernisme va ser un estil fonamentalment decoratiu. Hi hagué un esclat de colors, de formes, de motius vegetals, animals o figures femenines que ompliren les façanes dels habitatges. En un mateix edifici s’integraven totes les arts: arquitectura, escultura, ceràmica, vitralls i altres. L’arquitecte, alhora que projectava i construïa un edifici, també s’ocupava de la seva decoració i molt sovint ell mateix dissenyava les peces decoratives.

Tres grans noms cal recordar alhora de parlar dels arquitectes modernistes: Lluís Domènech i Montaner, que posà les premisses del nou art i recuperà en els seus edificis les artesanies, Josep Puig i Cadafalch, que interpretà d’una manera molt personal l’estil gòtic combinant elements procedents del gòtic català i europeu amb motius decoratius de caire vegetal i Antoni Gaudí que plantejà una nova plàstica i nous mètodes constructius investigant noves formes.

El Modernisme arrelà fortament a Catalunya i no fou únicament un estil arquitectònic sinó que arribà a ser un moviment cultural que es manifestà en l’àmbit literari, musical, en la pintura, l’escultura i les arts gràfiques, entre altres aspectes.

Un ampli torn de preguntes va acabar amb aquesta interessant conferència.