No s'ha trobat res

Disculpes, però no s'han trobat resultats. Potser cercar us ajudarà a trobar una entrada relacionada.

Els inuit. Caçadors del Gran Nort

Aula d’Extensió Universitària Sènior UPC Castelldefels
Conferència 31 gener de 2012. Francesc Bailón Trueta, antropòleg.
“Els inuit. Caçadors del Gran Nord”

La conferència va ser una visió perifèrica de la història dels inuit.

Els inuit, que significa éssers humans, són un dels pobles indígenes que encara conserven moltes de les seves antigues tradicions. Vivint en perfecta simbiosi amb la naturalesa, han sabut aprofitar els escassos recursos que l’Àrtic els ofereix i s’han convertit en l’actualitat en la societat caçadora més avançada del món. Els avantpassats dels actuals inuit procedien de Sibèria; van poblar Alaska i posteriorment l’Àrtic nord-americà ja fa gairebé 4.500 anys.

Els inuit vivien antigament en cases de pedra i torba o en iglús de gel a l’hivern i en tendes de pell a l’estiu. Utilitzaven els trineus de gossos, els caiacs i els umiaks per desplaçar-se. Els arpons i l’arc i la fletxa eren les seves armes tradicionals. Sempre han estat un poble caçador i pescador, que viu a les zones costeres i que gràcies a l’eficiència en el treball de l’home i de la dona han aconseguit sobreviure fins als nostres dies. El qulleq o llum d’esteatita ha estat fins fa poc, la pedra angular sobre la qual s’ha aixecat tot l’edifici cultural del poble inuit. Aquest llum alimentat amb greix de foca o balena amb una mica de molsa va servir per escalfar, il.luminar, cuinar i assecar les pells en la societat tradicional inuit. La religió tradicional dels inuit es va basar en el xamanisme i l’animisme. El xaman era l’encarregat de buscar un equilibri entre el món natural i el món sobrenatural establint unes normes de convivència i unes estratègies de supervivència.

Quan l’home blanc va arribar a les seves terres, buscant el pas del nord-est (una ruta marítima entre Europa i Àsia), es van trobar que existien 21 grups inuit completament diferents. Cadascun d’aquest grups tenien els seus costums, les seves tradicions, la seva llengua o el seu dialecte i tot això estava condicionat per tres motius: l’àmbit geogràfic, l’accés als recursos existents en la zona i les condicions climàtiques locals. Amb el temps van aconseguir assimilar la presència de l’home blanc en les seves terres i van adaptar-se al món modern mantenint molts dels seus costums ancestrals. Malgrat això, i com a conseqüència de la introducció del cristianisme, les armes de foc i l’alcohol per part dels pescadors, missioners, comerciants i exploradors que arribaven a l’Àrtic, van patir un procés de culturització important que es va agreujar als anys 50 amb les polítiques dels EUA, Canadà i Dinamarca que pretenien concentrar la població inuit en ciutats. Això va comportar uns efectes col.laterals que es va veure reflectits en tres dels grans problemes que encara avui dia pateixen els inuit: l’assassinat, el suïcidi i l’alcoholisme.

Als anys 70, els inuit corrien el perill de desaparèixer com a cultura tradicional, però una nova generació d’inuit va decidir lluitar contra l’home blanc i utilitzar les seves pròpies armes: van aprendre els idiomes i van estudiar carreres universitàries. D’aquesta manera van començar a aparèixer diferents territoris autonòmics inuit en alguns casos semiindependents com Kalaallit Nunaat, Nunavut, Nunatsiavut o Nunavik . Actualment els inuit estan intentant recuperar algunes tradicions i adaptar-se als temps moderns i als avanços tecnològics, buscant un equilibri entre aquests dos mons. No tots ho estan aconseguint, sobretot ara que el canvi climàtic i la contaminació mediambiental afecta el seu desenvolupament cultural. És per aquest motiu que el missatge d’aquest poble és clar i concís “la supervivència dels inuit en condicionarà també la nostra”.

La conferència va acabar amb un torn de preguntes i amb una mostra d’objectes utilitzats pels inuit i que els assistents van poder contemplar i tocar.

Excepcionalment aquesta conferència va tenir lloc a la nova biblioteca que va obrir les seves portes, encara que no s’ha inaugurat oficialment, a l’Aula Sènior. Per aquest motiu volem agrair a la Sra. Marta Granel, directora de la Biblioteca la seva amable col.laboració que ha fet possible que es pogués realitzar l’acte i que ens trobéssim “com a casa”.

Text:. Joan Torné Ahicart
Fotografia: Jaume Tous Canudas