No s'ha trobat res

Disculpes, però no s'han trobat resultats. Potser cercar us ajudarà a trobar una entrada relacionada.

Castelldefels i la mar

Aula D’Extensió Universitària Sènior UPC Castelldefels
Conferència del 14 de febrer de 2012. Josep Campmany, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
“Castelldefels i la mar”
El conferenciant va començar manifestant que la relació entre Castelldefels i el mar, que en constitueix la façana més coneguda i vistosa, és secular. Si ens fixem en la geografia i geologia del terme, cal indicar que fa uns dos milers d’anys el delta del Llobregat no existia, sinó que era un ampli estuari. Castelldefels està emplaçat en un dels extrems de l’estuari, arraconat contra la primera línia muntanyenca que conforma el massís de Garraf. En època ibèrica i romana, aquest espai, una platja molt poc profunda, era aprofitat com a port d’ancoratge, testimoni del qual en són les restes de vaixells enterrats a les sorres del delta, davant Castelldefels, Gavà i Viladecans. Els vaixells enfonsats anaven carregats de ferro i plom de mines properes, àmfores amb vi laietà i grans contenidors amb cereals, destinats als punts més remots de l’imperi romà.
Després dels romans, l’acció erosiva de les rieres i del riu va anar omplint les aigües somes, fins a fer emergir terres d’ací i d’allà enmig de maresmes i aiguamolls. D’aquesta època medieval es conserva un document de l’any 1011 que reconeix als habitants de Castelldefels el dret a fer pesqueres i comerciar per mar amb tot tipus de vaixells, cosa que ens indica l’existència d’una dinàmica comunitat comercial. Castelldefels va ser cedit al monestir de Sant Cugat. El procés de feudalització, iniciat amb les revoltes de mitjan segle XI, va portar nous impostos i noves obligacions, en forma de gravàmens sobre els peixos pescats. En plena edat mitjana, junt al ressò de comerç marítim que ens mostra el vaixell medieval trobat enterrat al canal de rem olímpic, carregat de recipients plens de peix, es confón amb els ressons de les arbitrarietats feudals sobre els masos i habitants de la terra.
L’edat moderna, en canvi, porta al capdavant de la baronia una família d’origens burgesos, els Fiveller. Un d’ells, a pesar de ser barons i senyors feudals, es documenta l’any 1590 com a propietari d’una barca que té avarada a Castelldefels, i que lloga a un veí mariner perquè la patronegi. Però aquesta època, els segles XVI i XVII ve marcada sobretot per la por a la mar. L’antic amor, la relació comercial beneficiosa, queda substituïda per la por als pirates, majoritàriament berberiscos, que fruit d’una societat molt polaritzada i violenta, assolen les terres i terroritzen les famílies més properes a la costa. Les autoritats van intentar acabar amb aquesta amenaça mitjançant el restabliment del sometent o la creació d’una esquadra catalana de galeres, però la solució va venir de la mà dels mateixos habitants, amb la conversió del castell de Castelldefels en una massissa fortalesa (1550), la fortificació de molts masos particulars a través de la construcció de torres de defensa (fins a una dotzena, totes construïdes pels volts de 1558 i 1560), i la construcció de la Torre Barona o de la Guarda, el 1583.
Es conformà així un cordó costaner fortificat que va tenir força protagonisme durant les guerres europees del segles XVII i XVIII, tant a la revolta i Guerra dels Segadors, amb el desembarcament castellà de 1651 que arrassà el terme, o els atacs i contratacs entre patriotes i filipistes de 1713. Fins pocs dies abans de l’Onze de Setembre, es confiava en la platja de Castelldefels per abastir i socórrer amb armes i aliments la Barcelona assetjada.
Després de la Guerra de Successió, el mar s’allunya de Castelldefels. Els estanys són dessecats i les terres abans pantanoses es converteixen al conreu. La població viu d’esquena al mar… fins que, cap als anys 20 i 30, una nova moda fa retornar la mirada a les platges de casa nostra: el turisme.
Però, això, ja és una altra història.
El torn de preguntes va servir per finalitzar amb aquesta interessant conferència.

Foto: Jaume Tous